Una sala plena a vessar va acollir Eudald Carbonell, prehistoriador i llicenciat en Flosofia i Lletres per la UAB (1976), Dr. en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI (1986) i Catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili. Actualment vinculat a les excavacions d’Atapuerca, creador de la Fundació Atapuerca de la qual és vicepresident, i també del jaciment de l’Abric Romaní que dirigeix des de 1983.

“El futur de la humanitat” és també el títol de la seva darrera publicació. Carbonell va dir que el seu principal interès és buscar i conèixer el que ens ha fet humans, i actualment sent una gran preocupació per l’espècie humana. L’Homo Sapiens és una barreja, una hibridació dels homínids de l’Àfrica, amb gens de Neandertals i Denissovans de Sibèria. És una síntesi de la diversitat. Aquesta diversitat fa que ens puguem adaptar. La societat, l’economia, l’acció humana, ens homogeneïtza, i això és mortífer. Necessitem conservar la memòria adaptativa de l’espècie. Mantenir la diversitat.

Cal que tinguem consciència crítica d’espècie i que socialitzem la tecnologia. Som humans perquè fa 3 milions d’anys vàrem ser capaços de fer eines. Ara tenim tecnologia però no està socialitzada perquè molts de nosaltres no entenem el seu funcionament.

L’individu ha de ser un valor dins la força de la col·lectivitat i cal que l’espècie es feminitzi, perquè durant massa temps, un 50% de la societat no se l’ha deixat participar en aquesta consciència col·lectiva.

Cal que hi hagi equilibri entre el sistema terra i el sistema humà, perquè sinó estem tallant la branca on estem asseguts. No destruirem la terra, el planeta, però si no fem res, ens carregarem l’espècie perquè estem col·lapsant. Això no vol dir que desapareguem tots, però si que igual que la Revolució Industrial va suposar la pèrdua d’un gran nombre de persones, la Revolució Tecnològica actual també comportarà la desaparició de molts individus de l’espècie.

Com pal·liar això, és el que proposa amb un decàleg, deu conceptes en els quals cadascú pot treballar, potser no sobre tots però si en algun: feminització de l’espècie, reciclatge a casa, tenir cura de l’ús de l’aigua, etc. No podem fer que la por construeixi la consciència crítica de l’espècie, perquè no canviarem res. El principi d’esperança és que nosaltres tenim capacitat per canviar les coses i no repetir els errors que hem fet.