Ahir al Museu de l'Esquerda es van presentar els objectius de  la commemoració dels 1200 anys del nom de Roda que se celebrarà durant tot el 2026.  Hi van intervenir Toni Mas, alcalde de Roda de Ter, Jordi Vistós, alcalde de Les Masies de Roda, Bet Contreras i Griselda Escribano, regidores de cultura dels pobles de Roda i de les Masies, respectivament, Xavier Cano, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central (Generalitat de Catalunya) i Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l'Esquerda. També hi van prendre part Natàlia González, autora del logo de l'efemèride i Xef Vila, director de la filmació d'un audiovisual que explica la commemoració. 

Què commemorem: l’any 826 ha passat a la història per la revolta d’Aissó,  -un cabdill que es va revoltar contra el poder carolingi, que tenia un punt estratègic molt important a l’Esquerda, en aquell moment coneguda amb el nom de Roda Ciutat. Roda/L’Esquerda era una fortalesa sobre el riu Ter que formava part de la Marca Hispànica, la frontera sud de l’imperi carolingi. Aissó sembla que era un noble, possiblement fill de pare àrab i mare visigoda, provinent de Barcelona, que es revoltà contra aquest poderós imperi del Nord. Coneixem aquest episodi gràcies a una referència documental escrita pel cronista del rei franc Lluís el Pietós, fill de Carlemany, que apareix als Annales Regni Francorum:

“ Allí li arribà (al rei Lluís que es trobava a Salzburg) la notícia de la fugida i la perfídia d’Aissó, de quina manera, un cop entrat fraudulentament a Osona i rebut per aquell poble, al qual havia enganyat amb astúcia, destruí la ciutat de Roda i reforçà els castells d’aquella mateixa regió, aquells que semblaven més ferms” (segons la transcripció de Ramon Ordeig).

Fins al segle XI, a la documentació escrita sempre hi apareix el terme Roda Ciutat, a partir de l’any 1000 ja es coneix el poble feudal com a Sant Pere de Roda. De fet si el primer esment a Roda data de l’any 826, és molt probable que el topònim sigui encara més antic, tot i que de moment no se’n conserva cap referència documental.

Durant la presentació tothom va estar d'acord en recordar la importància de la data, però sobretot de la resiliència, la fortalesa d'un territori que ha mantingut el nom des d'epoca carolíngia.