Les campanyes d’excavació dutes a terme en els últims anys han aportat llum sobre la mal coneguda ocupació visigòtica. Els treballs han posat al descobert un conjunt de sitges, situades a prop de la muralla, que trenquen els nivells ibèrics. La datació per C14 del material associat amb l’amortització de les sitges es situa al segle VII, cosa que testimonia l’ocupació visigòtica de l’assentament. També s'ha pogut documentar que la muralla externa de l'Esquerda pertany a aquest mateix període així com també un seguit d'enterraments que trobem situats en paral·lel a la zona exterior de la muralla.

A finals del segle VIII, per tal d'aturar l'avenç musulmà, els francs carolingis fortifiquen la línia del Ter en punts claus: Savassona, Sant Pere de Casserres i l'Esquerda, entre d'altres indrets, i reforcen aquesta muralla visigòtica  amb un seguit de torres de planta quadrada.

La primera cita documental de l'Esquerda és de l'any 826, als Annals Reials de Lluís el Piadós, quan es diu que Aissó va destruir Roda Ciutat, nom antic de l'Esquerda.

A partir del segle X tenim referències documentals d'una petita església dedicada a Sant Pere, voltada d'una necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. Els habitatges d'aquesta època alt-medieval són cases fetes de pedra, de planta quadrada.

Excavació a l’àrea medieval

Tanmateix, la majoria de les restes excavades corresponen al poblat baix-medieval (s.XII-XIII) situat entorn de l'església romànica. Les cases s'obren cap a una plaça central i s'arrengleren al llarg d'un carrer, que segueix la mateixa planificació urbanística que el poblat ibèric. Aquestes tenen un basament de pedra, l’alçat de tàpia i la coberta de teules. Al sector nord del poblat s'ha localitzat un espai destinat a magatzem i a producció-elaboració d'aliments, amb la presència d’un graner, un molí, una era, un paller i una possible premsa.

Cap a finals del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals, s’inicia el despoblament de l’Esquerda. La zona s'incendia diverses vegades, fins a la seva definitiva destrucció el 1314. L'abandonament de l'Esquerda provocarà el creixement del nucli de població al cap del pont, que ja exisitia com a mínim des de mitjan segle XIII entorn a l'església de Sant Maria, origen de l'actual Roda de Ter, que recupera i conserva l'antic nom de l'assentament.

Vista de l'església romànica, amb les restes de cases a l'entorn