El jaciment de l'Esquerda es troba en una península de 12 Ha., que aprofita un dels primers meandres tallats amb espadats sobre el Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana de Vic, i sobre la principal via de comunicació cap a la costa gironina. Segurament aquest fet explica la llarga ocupació humana del lloc, que s’estén des del bronze final fins a l’Edat Mitjana, amb un petit parèntesi en època romana.

Les darreres campanyes d'excavació a l'interiror de la Casa 4 corresponen a fons de cabana amb una datació aproximada del segle X aC. També s'hi han documentat evidències d'un habitat corresponet al període ibèric antic. A finals del s.V aC o inicis del segle IV aC el poblat es fortifica i s'organitza: a l'únic lloc accessible del meandre, al costat nord, es construeix una potent muralla de pedra seca travessada per un carrer longitudinal, amb unes recambres internes o armora, que en conjunt mesura sis metres d'amplada. A la part exterior s'hi recolzen dues torres massisses, l’una quadrada i l'altra rectangular, que flanquegen el carrer, protegint la porta d'accés al poblat.

A la fi del segle III aC,  l’oppidum pateix un greu incendi i la muralla,  part de les habitacions i del carrer són destruïts. Un segle més tard, ja dins el període ibèric recent (s. II-I aC), l'Esquerda es reconstrueix: l'hàbitat es situa en un nivell més alt.  Els nivells d'ocupació d'aquest darrer poblat ibèric han estat molt deteriorats -en els sectors excavats fins ara- pels posteriors treballs de conreu dels terrenys que ocupa el jaciment.

A partir del segle I aC l'Esquerda s'abandona. No s'hi documenta cap assentament romà, i fins a inicis de l'època medieval no tornarem a tenir vestigis d'ocupació en aquesta àrea.