Començarà el proper dia 4 de març, a les 7 del vespre i acabarà el dia 18. En el cicle hi haurà tres conferenciants de luxe, Tomàs Molina, Martí Boada i Eudald Carbonell. Acabarem amb una visita per veure les tines de la Vall del Flequer, el dissabte 25 de març. També hi haurà un club de lectura organitzat amb la Biblioteca Bac de Roda sobre el llibre de Jean Giono, "L'home que plantava arbres" i el llibre d'Eudald Carbonell " El futur de la humanitat".

El Dr. Aymat Catafau, professor titular d'Història Medieval de la Universitat de Perpinyà va iniciar el cicle de conferències del Museu de l'Esquerda parlant-nos de la comunitat jueva de la ciutat de Perpinyà, de la qual es tenen notícies des del segle XII i en el 1242-1243, segons referències documentals, se li assignen uns terrenys on instal·lar-se. El 1251 però s'obliga als jueus a anar a viure al Puig sota pena de ser multats si no ho fan abans de Nadal. Es detecta una vida molt intensa d'aquesta comunitat que arriba a comptar-se amb 204 caps de família abans de 1348. Un primer atac contra els jueus de Perpinyà es produeix l'any 1328, però Alfons III demana protecció per a ells al seu cosí, exposant el greuge tant important en l'economia de la ciutat. L'any 1391 arriba la destrucció del Call Vell i se sap que van anar a viure durant tres anys entorn al castell del rei, perquè tenien por de la població de Perpinyà i buscaven protecció reial.

El 1412 es produeixen moltes conversions i disminueix molt la comunitat jueva. L'any 1493 quan són expulsats només hi han 13 caps de família.

El Dr. Catafau també va parlar sobre l'urbanisme del call,amb portes de tancament, o de la relació de les diferents comunitats de la ciutat, molt documentada per les transaccions econòmiques però també per altres qüestions més relacionades amb la vida quotidiana.

Una sala plena a vessar va acollir Eudald Carbonell, prehistoriador i llicenciat en Flosofia i Lletres per la UAB (1976), Dr. en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI (1986) i Catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili. Actualment vinculat a les excavacions d’Atapuerca, creador de la Fundació Atapuerca de la qual és vicepresident, i també del jaciment de l’Abric Romaní que dirigeix des de 1983.

“El futur de la humanitat” és també el títol de la seva darrera publicació. Carbonell va dir que el seu principal interès és buscar i conèixer el que ens ha fet humans, i actualment sent una gran preocupació per l’espècie humana. L’Homo Sapiens és una barreja, una hibridació dels homínids de l’Àfrica, amb gens de Neandertals i Denissovans de Sibèria. És una síntesi de la diversitat. Aquesta diversitat fa que ens puguem adaptar. La societat, l’economia, l’acció humana, ens homogeneïtza, i això és mortífer. Necessitem conservar la memòria adaptativa de l’espècie. Mantenir la diversitat.

Cal que tinguem consciència crítica d’espècie i que socialitzem la tecnologia. Som humans perquè fa 3 milions d’anys vàrem ser capaços de fer eines. Ara tenim tecnologia però no està socialitzada perquè molts de nosaltres no entenem el seu funcionament.

L’individu ha de ser un valor dins la força de la col·lectivitat i cal que l’espècie es feminitzi, perquè durant massa temps, un 50% de la societat no se l’ha deixat participar en aquesta consciència col·lectiva.

Cal que hi hagi equilibri entre el sistema terra i el sistema humà, perquè sinó estem tallant la branca on estem asseguts. No destruirem la terra, el planeta, però si no fem res, ens carregarem l’espècie perquè estem col·lapsant. Això no vol dir que desapareguem tots, però si que igual que la Revolució Industrial va suposar la pèrdua d’un gran nombre de persones, la Revolució Tecnològica actual també comportarà la desaparició de molts individus de l’espècie.

Com pal·liar això, és el que proposa amb un decàleg, deu conceptes en els quals cadascú pot treballar, potser no sobre tots però si en algun: feminització de l’espècie, reciclatge a casa, tenir cura de l’ús de l’aigua, etc. No podem fer que la por construeixi la consciència crítica de l’espècie, perquè no canviarem res. El principi d’esperança és que nosaltres tenim capacitat per canviar les coses i no repetir els errors que hem fet.

Estem en plaena celebració del Dia Internacional dels Museus. Consulteu les activitats al nostre cartell.