El dia 21 de març, amb l'assistència de l’autor Juan Francisco Ferrándiz, que es va desplaçar des de Concentaina (Alacant), vàrem poder gaudir d’un interessant Club de Lectura organitzat per la Biblioteca Bac de Roda, en col·laboració amb el Museu. L’acte va ser dinamitzat per la Dra. Bet Contreras, Professora de  Didàctica i Literatura de la Universitat de Barcelona i de Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Tots els assistents varen poder gaudir de la conversa, ja que l’autor és molt proper i transmet molt bé la passió que sent per la història.  En aquesta novel·la que parla de la Barcelona carolíngia hi apareix repetidament l’Esquerda, on hi situa els homes i les dones que comencen a treballar la terra erma, en una zona de frontera i de perill.  Un llibre de prop de 700 pàgines que va ser 5è en vendes el St. Jordi de 2018, quan es va publicar, i que ha estat traduït a 11 idiomes. No us expliquem més, cal llegir-lo!

La darrera conferència, el dia 26 de març, va anar a càrrec del Dr. Aymat Catafau, professor titular d’Història Medieval de la Universitat de Perpinyà-Via Domitia i de Santiago Muxach i Riubrogent, cap de recursos digitals de l’Institut d’Estudis Catalans, ambdós membres del Projecte CatCar. Catalunya Carolíngia.

La conferència va presentar el projecte de digitalització dels 5.200 documents que es conserven d’aquesta època, 2.200 dels quals són originals. Aquest documents ja havien estat  publicats precisament per l’IEC, cap de fila del projecte, entre els anys 1926 i 2021. Amb la seva digitalització és més fàcil obtenir dades generals, com per exemple saber que en total  hi apareixen 15.000 habitants de Catalunya de fa més de mil anys, de totes les classes socials, amb funcions diverses, entre els quals 2.000 dones. 10.000 llocs esmentats amb geolocalització, etc. Una riquesa d’informació excepcional!

3a conferència sobre el món carolingi a Catalunya. El dia 19 de març el tema va ser la cultura. Aquí trobareu un petit resum de la conferència.

La cultura escrita era clarament eclesiàstica en una societat majoritàriament analfabeta, que no ignorant, i amb una tradició de transmissió oral de molts coneixements. Però s’han conservat molts documents escrits relatius a procediments comercials, judicials, que es consideraven importants i que per això es van posar per escrit.

El llibre més important de l’època i sobre el que giraven tots els altres llibres que s’escrivien era la Bíblia, el llibre dels llibres. La cultura literària estava en mans de l’església, i els eclesiàstics escrivien llibres per “educar” la plebs: vides de sants, llibres per a la missa, etc.

Durant el període carolingi és va unificar la litúrgia. La cal·ligrafia que també es va uniformar era la carolina, en homenatge a Carlemany. L’imperi també va treballar per una millora de la llengua d’escriptura, el llatí. No  s’escriuen nous textos sinó que es copien antics còdex, el pensament teològic independent és molt escàs per la por a incórrer en teories herètiques.

Pel que fa a Osona, cal tenir present la desaparició del bisbat des de l’any 718 amb l’arribada dels musulmans i fins el 886, any en què es va tornar a restituir. Hi ha eclesiàstics autòctons que són capaços de llegir i escriure, sabem que no totes les esglésies van ser abandonades, per tant hi havia d’haver clergues que se’n fessin càrrec. Segurament que els capellans es formaven en les escoles parroquials o fins i tot als domicilis dels mestres (clergues).  El primer bisbe, Gotmar  (bisbe entre 886 i 899) era d’aquí mateix, igual que el canonge Adenagell.  Ells podien realitzar documents perfectament executats.

El següent bisbe Idaler (bisbe de Vic entre el 902 i el 914) si que venia de Narbona i portà amb ell llibres narbonesos que enriquiren la biblioteca de Vic.

El canonge Adenagell, és un dels primers erudits de la diòcesi de Vic, gràcies a ell es manté un bon nivell cultural fins a l’arribada del bisbe Idaler.  Adenagell crea una escola d’amanuenses autòctons que escriuen molt correctament i fluidament el llatí.