El dia 21 de març, amb l'assistència de l’autor Juan Francisco Ferrándiz, que es va desplaçar des de Concentaina (Alacant), vàrem poder gaudir d’un interessant Club de Lectura organitzat per la Biblioteca Bac de Roda, en col·laboració amb el Museu. L’acte va ser dinamitzat per la Dra. Bet Contreras, Professora de  Didàctica i Literatura de la Universitat de Barcelona i de Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Tots els assistents varen poder gaudir de la conversa, ja que l’autor és molt proper i transmet molt bé la passió que sent per la història.  En aquesta novel·la que parla de la Barcelona carolíngia hi apareix repetidament l’Esquerda, on hi situa els homes i les dones que comencen a treballar la terra erma, en una zona de frontera i de perill.  Un llibre de prop de 700 pàgines que va ser 5è en vendes el St. Jordi de 2018, quan es va publicar, i que ha estat traduït a 11 idiomes. No us expliquem més, cal llegir-lo!

La darrera conferència, el dia 26 de març, va anar a càrrec del Dr. Aymat Catafau, professor titular d’Història Medieval de la Universitat de Perpinyà-Via Domitia i de Santiago Muxach i Riubrogent, cap de recursos digitals de l’Institut d’Estudis Catalans, ambdós membres del Projecte CatCar. Catalunya Carolíngia.

La conferència va presentar el projecte de digitalització dels 5.200 documents que es conserven d’aquesta època, 2.200 dels quals són originals. Aquest documents ja havien estat  publicats precisament per l’IEC, cap de fila del projecte, entre els anys 1926 i 2021. Amb la seva digitalització és més fàcil obtenir dades generals, com per exemple saber que en total  hi apareixen 15.000 habitants de Catalunya de fa més de mil anys, de totes les classes socials, amb funcions diverses, entre els quals 2.000 dones. 10.000 llocs esmentats amb geolocalització, etc. Una riquesa d’informació excepcional!

3a conferència sobre el món carolingi a Catalunya. El dia 19 de març el tema va ser la cultura. Aquí trobareu un petit resum de la conferència.

La cultura escrita era clarament eclesiàstica en una societat majoritàriament analfabeta, que no ignorant, i amb una tradició de transmissió oral de molts coneixements. Però s’han conservat molts documents escrits relatius a procediments comercials, judicials, que es consideraven importants i que per això es van posar per escrit.

El llibre més important de l’època i sobre el que giraven tots els altres llibres que s’escrivien era la Bíblia, el llibre dels llibres. La cultura literària estava en mans de l’església, i els eclesiàstics escrivien llibres per “educar” la plebs: vides de sants, llibres per a la missa, etc.

Durant el període carolingi és va unificar la litúrgia. La cal·ligrafia que també es va uniformar era la carolina, en homenatge a Carlemany. L’imperi també va treballar per una millora de la llengua d’escriptura, el llatí. No  s’escriuen nous textos sinó que es copien antics còdex, el pensament teològic independent és molt escàs per la por a incórrer en teories herètiques.

Pel que fa a Osona, cal tenir present la desaparició del bisbat des de l’any 718 amb l’arribada dels musulmans i fins el 886, any en què es va tornar a restituir. Hi ha eclesiàstics autòctons que són capaços de llegir i escriure, sabem que no totes les esglésies van ser abandonades, per tant hi havia d’haver clergues que se’n fessin càrrec. Segurament que els capellans es formaven en les escoles parroquials o fins i tot als domicilis dels mestres (clergues).  El primer bisbe, Gotmar  (bisbe entre 886 i 899) era d’aquí mateix, igual que el canonge Adenagell.  Ells podien realitzar documents perfectament executats.

El següent bisbe Idaler (bisbe de Vic entre el 902 i el 914) si que venia de Narbona i portà amb ell llibres narbonesos que enriquiren la biblioteca de Vic.

El canonge Adenagell, és un dels primers erudits de la diòcesi de Vic, gràcies a ell es manté un bon nivell cultural fins a l’arribada del bisbe Idaler.  Adenagell crea una escola d’amanuenses autòctons que escriuen molt correctament i fluidament el llatí.

Aquesta conferència/visita va anar a càrrec de la  Dra. Imma Ollich, Professora titular de la Universitat de Barcelona fins l'any 2015 i avui Professora Honorífica d'aquesta universitat, directora del projecte de recerca de l'Esquerda, i del Dr. Albert Pratdesaba, tècnic del Museu Arqueològic de l'Esquerda i codirector de les excavacions arqueològiques del jaciment.

Resum de la conferència

En la seva expansió per Europa, entre els segles VIII i IX dC, Carlemany va establir un gran imperi. Als seus límits, els terrenys de frontera s’anomenaven marques, i eren terres de contacte amb els altres pobles germànics, on sovint s’hi produïen lluites i combats per tal d’ocupar-los i/o retenir els seus atacs. És el cas dels àvars, burgundis i lombards per l’est, i dels saxons pel nord-est. Molt aviat s’hi van sumar les incursions dels víkings pel nord i dels musulmans pel sudoest. En aquesta zona, els francs carolingis van establir-hi la Marca Hispànica, territori fronterer amb les terres de la Hispània visigoda, ocupades pels musulmans. Les marques no eren pas uns territoris estables, la seva extensió i límits depenien de les lluites que s’hi produïen i de les ciutats ocupades per un o altre bàndol. Així, la Marca Hispànica, es va formar entorn del Pirineu, a banda i banda de les muntanyes, per tal d’aturar les ràtzies dels musulmans cap a terres del Llenguadoc i el Ròdan, que els hi obria el pas cap al centre i nord d’Europa. Al Pirineu, els carolingis van ocupar aviat les terres del Pallars, la Cerdanya i l’Empordà, organitzant-les en comtats, que depenien d’un comte directament nomenat pel rei franc.

En aquest context polític inestable, la fortalesa de Roda Ciutat, actual jaciment de l’Esquerda, esdevé un important nucli d’avançada militar pels carolingis. La Roda Ciutat d’orígen visigòtic va ser aprofitada i refeta cap el 798, pel comte Borrell de Cerdanya, que amb els seus homes va baixar cap el pre-pirineu per establir una línia de frontera al riu Ter. L’Esquerda oferia un lloc de control immillorable sobre la plana osonenca i del seu accès des del sud i l’oest, alhora que guardava l’entrada de les Guilleries i la rereguarda de Girona, recent ocupada pels francs el 785. Des del nucli central de Roda Ciutat es va organitzar una xarxa de torres de guaita de fusta al llarg i entorn del riu que, comunicades entre elles, permetien controlar la totalitat del territori. També va ser el lloc on probablement es va organitzar l’atac a Barcelona, traslladant així la línia fronterera al Llobregat a partir de l’any 801. És esmentada  l’any 826 als Annals Reials de Lluís el Pietós, fill de Carlemany, destruïda per la revolta d'Aissó.

Les tombes antropomorfes excavades a la roca, amb datacions calibrades de C14, la ceràmica espatulada, la moneda de Lluís el Pietós, els encaixos i forats de pal a la roca, i sobretot la gran muralla de 150 m que tanca tot el meandre del riu, avalen i confirmen aquesta presència dels carolingis des de finals del segle VIII i la importància del nucli de Roda Ciutat en la formació de la primera Catalunya.