Aquesta conferència/visita va anar a càrrec de la  Dra. Imma Ollich, Professora titular de la Universitat de Barcelona fins l'any 2015 i avui Professora Honorífica d'aquesta universitat, directora del projecte de recerca de l'Esquerda, i del Dr. Albert Pratdesaba, tècnic del Museu Arqueològic de l'Esquerda i codirector de les excavacions arqueològiques del jaciment.

Resum de la conferència

En la seva expansió per Europa, entre els segles VIII i IX dC, Carlemany va establir un gran imperi. Als seus límits, els terrenys de frontera s’anomenaven marques, i eren terres de contacte amb els altres pobles germànics, on sovint s’hi produïen lluites i combats per tal d’ocupar-los i/o retenir els seus atacs. És el cas dels àvars, burgundis i lombards per l’est, i dels saxons pel nord-est. Molt aviat s’hi van sumar les incursions dels víkings pel nord i dels musulmans pel sudoest. En aquesta zona, els francs carolingis van establir-hi la Marca Hispànica, territori fronterer amb les terres de la Hispània visigoda, ocupades pels musulmans. Les marques no eren pas uns territoris estables, la seva extensió i límits depenien de les lluites que s’hi produïen i de les ciutats ocupades per un o altre bàndol. Així, la Marca Hispànica, es va formar entorn del Pirineu, a banda i banda de les muntanyes, per tal d’aturar les ràtzies dels musulmans cap a terres del Llenguadoc i el Ròdan, que els hi obria el pas cap al centre i nord d’Europa. Al Pirineu, els carolingis van ocupar aviat les terres del Pallars, la Cerdanya i l’Empordà, organitzant-les en comtats, que depenien d’un comte directament nomenat pel rei franc.

En aquest context polític inestable, la fortalesa de Roda Ciutat, actual jaciment de l’Esquerda, esdevé un important nucli d’avançada militar pels carolingis. La Roda Ciutat d’orígen visigòtic va ser aprofitada i refeta cap el 798, pel comte Borrell de Cerdanya, que amb els seus homes va baixar cap el pre-pirineu per establir una línia de frontera al riu Ter. L’Esquerda oferia un lloc de control immillorable sobre la plana osonenca i del seu accès des del sud i l’oest, alhora que guardava l’entrada de les Guilleries i la rereguarda de Girona, recent ocupada pels francs el 785. Des del nucli central de Roda Ciutat es va organitzar una xarxa de torres de guaita de fusta al llarg i entorn del riu que, comunicades entre elles, permetien controlar la totalitat del territori. També va ser el lloc on probablement es va organitzar l’atac a Barcelona, traslladant així la línia fronterera al Llobregat a partir de l’any 801. És esmentada  l’any 826 als Annals Reials de Lluís el Pietós, fill de Carlemany, destruïda per la revolta d'Aissó.

Les tombes antropomorfes excavades a la roca, amb datacions calibrades de C14, la ceràmica espatulada, la moneda de Lluís el Pietós, els encaixos i forats de pal a la roca, i sobretot la gran muralla de 150 m que tanca tot el meandre del riu, avalen i confirmen aquesta presència dels carolingis des de finals del segle VIII i la importància del nucli de Roda Ciutat en la formació de la primera Catalunya.

Comença un nou cicle de conferències que enguany té com a protagonista el llegat dels carolingis a Catalunya. El cicle es composa de quatre sessions a càrrec de grans especialistes en aquest moment històric, una de les quals sobre l'Esquerda, amb visita comentada al jaciment. També hi haurà el club de lectura sobre la novel·la de Joan F. Ferrándiz "La terra maleïda" ambientada en aquest moment històric i  finalment, el dia 26 de març es presentarà un espai immersiu multimèdia creació del projecte CATCAR Patrimoni digital al servei de la innovació social, que desenvolupen l’Institut d’Estudis Catalans, l’IMERIR, la Universitat de Barcelona, el Departament dels Pirineus Orientals, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de Lleida, i  del qual ja s’informarà en el seu moment.

Jordi Bolòs és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida. La seva obra més important és la col·lecció dels “Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia”, realitzada conjuntament amb Víctor Hurtado (anys 1998-2018). Ha centrat la seva recerca en l’estudi del paisatge històric (projecte PaHisCat) i en els estudis sobre la vida quotidiana a la baixa edat mitjana (ha editat amb Imma Sànchez-Boira Inventaris i encants conservats a l’Arxiu Capitular de Lleida). L'any 2004, va publicar el volum Els orígens medievals del paisatge català, que va obtenir, l'any 2005, elPremi Crítica Serra d'Or de Recerca . Amb Josep Moran, va realitzar el Repertori d'Antropònims Catalans (RAC I), dels segles IX i X. Dirigeix la publicació de la Universitat de Lleida Territori i Societat: el paisatge històric.

Els comtats catalans dins l’Europa carolíngia. Aquesta conferència va centrar la seva atenció en tres aspectes. En primer lloc, en mostrar les característiques bàsiques del regne franc i de l’imperi de Carlemany, constituït l’any 800. Quines eren les bases del poder dels monarques i com s’organitzà un territori molt extens. La seva existència va representar un canvi en la història d’Europa i en la de Catalunya. En segon lloc, com eren els comtats catalans que feien part d’aquest imperi. Quines eren llurs característiques i quines diferències hi havia entre ells. També va parlar de com va evolucionar el control del poder al llarg dels segles carolingis. En tercer lloc, va comentar algunes recerques fetes darrerament, arran de la publicació dels “Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” i arran dels estudis que ha portat  a terme sobre l’evolució del paisatge històric, que ens permeten aproximar-nos al poblament (les vil·les, els vilars i els masos), al coneixement dels límits dels territoris, a la xarxa de camins, a les formes dels camps i a la distribució dels molins.   

Jordi Bolòs és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida. La seva obra més important és la col·lecció dels “Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia”, realitzada conjuntament amb Víctor Hurtado (anys 1998-2018). Ha centrat la seva recerca en l’estudi del paisatge històric (projecte PaHisCat) i en els estudis sobre la vida quotidiana a la baixa edat mitjana (ha editat amb Imma Sànchez-Boira Inventaris i encants conservats a l’Arxiu Capitular de Lleida). L'any 2004, va publicar el volum Els orígens medievals del paisatge català, que va obtenir, l'any 2005, elPremi Crítica Serra d'Or de Recerca . Amb Josep Moran, va realitzar el Repertori d'Antropònims Catalans (RAC I), dels segles IX i X. Dirigeix la publicació de la Universitat de Lleida Territori i Societat: el paisatge històric.

Els comtats catalans dins l’Europa carolíngia. Aquesta conferència va centrar la seva atenció en tres aspectes. En primer lloc, en mostrar les característiques bàsiques del regne franc i de l’imperi de Carlemany, constituït l’any 800. Quines eren les bases del poder dels monarques i com s’organitzà un territori molt extens. La seva existència va representar un canvi en la història d’Europa i en la de Catalunya. En segon lloc, com eren els comtats catalans que feien part d’aquest imperi. Quines eren llurs característiques i quines diferències hi havia entre ells. També va parlar de com va evolucionar el control del poder al llarg dels segles carolingis. En tercer lloc, va comentar algunes recerques fetes darrerament, arran de la publicació dels “Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” i arran dels estudis que ha portat  a terme sobre l’evolució del paisatge històric, que ens permeten aproximar-nos al poblament (les vil·les, els vilars i els masos), al coneixement dels límits dels territoris, a la xarxa de camins, a les formes dels camps i a la distribució dels molins.