Jordi Bolòs és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida. La seva obra més important és la col·lecció dels “Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia”, realitzada conjuntament amb Víctor Hurtado (anys 1998-2018). Ha centrat la seva recerca en l’estudi del paisatge històric (projecte PaHisCat) i en els estudis sobre la vida quotidiana a la baixa edat mitjana (ha editat amb Imma Sànchez-Boira Inventaris i encants conservats a l’Arxiu Capitular de Lleida). L'any 2004, va publicar el volum Els orígens medievals del paisatge català, que va obtenir, l'any 2005, elPremi Crítica Serra d'Or de Recerca . Amb Josep Moran, va realitzar el Repertori d'Antropònims Catalans (RAC I), dels segles IX i X. Dirigeix la publicació de la Universitat de Lleida Territori i Societat: el paisatge històric.

Els comtats catalans dins l’Europa carolíngia. Aquesta conferència va centrar la seva atenció en tres aspectes. En primer lloc, en mostrar les característiques bàsiques del regne franc i de l’imperi de Carlemany, constituït l’any 800. Quines eren les bases del poder dels monarques i com s’organitzà un territori molt extens. La seva existència va representar un canvi en la història d’Europa i en la de Catalunya. En segon lloc, com eren els comtats catalans que feien part d’aquest imperi. Quines eren llurs característiques i quines diferències hi havia entre ells. També va parlar de com va evolucionar el control del poder al llarg dels segles carolingis. En tercer lloc, va comentar algunes recerques fetes darrerament, arran de la publicació dels “Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” i arran dels estudis que ha portat  a terme sobre l’evolució del paisatge històric, que ens permeten aproximar-nos al poblament (les vil·les, els vilars i els masos), al coneixement dels límits dels territoris, a la xarxa de camins, a les formes dels camps i a la distribució dels molins.   

Jordi Bolòs és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida. La seva obra més important és la col·lecció dels “Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia”, realitzada conjuntament amb Víctor Hurtado (anys 1998-2018). Ha centrat la seva recerca en l’estudi del paisatge històric (projecte PaHisCat) i en els estudis sobre la vida quotidiana a la baixa edat mitjana (ha editat amb Imma Sànchez-Boira Inventaris i encants conservats a l’Arxiu Capitular de Lleida). L'any 2004, va publicar el volum Els orígens medievals del paisatge català, que va obtenir, l'any 2005, elPremi Crítica Serra d'Or de Recerca . Amb Josep Moran, va realitzar el Repertori d'Antropònims Catalans (RAC I), dels segles IX i X. Dirigeix la publicació de la Universitat de Lleida Territori i Societat: el paisatge històric.

Els comtats catalans dins l’Europa carolíngia. Aquesta conferència va centrar la seva atenció en tres aspectes. En primer lloc, en mostrar les característiques bàsiques del regne franc i de l’imperi de Carlemany, constituït l’any 800. Quines eren les bases del poder dels monarques i com s’organitzà un territori molt extens. La seva existència va representar un canvi en la història d’Europa i en la de Catalunya. En segon lloc, com eren els comtats catalans que feien part d’aquest imperi. Quines eren llurs característiques i quines diferències hi havia entre ells. També va parlar de com va evolucionar el control del poder al llarg dels segles carolingis. En tercer lloc, va comentar algunes recerques fetes darrerament, arran de la publicació dels “Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” i arran dels estudis que ha portat  a terme sobre l’evolució del paisatge històric, que ens permeten aproximar-nos al poblament (les vil·les, els vilars i els masos), al coneixement dels límits dels territoris, a la xarxa de camins, a les formes dels camps i a la distribució dels molins.   

Durant el darrer trimestre de l’any 2021 es van fer obres de consolidació i restauració de la muralla de l’Esquerda. El promotor d’aquestes obres ha estat l’Ajuntament de Roda de Ter, propietari de l’Esquerda, que n’ha finançat una part i també ha comptat amb la subvenció de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Els treballs han estat executats per l’empresa d'arqueologia i restauració Arqueòlegs.cat.

Com és ben sabut, la muralla té gairebé 150 m de longitud, una part de la qual ja havia estat consolidada. Ara s’ha treballat específicament a la torre 5, una torre que es data entorn al segle VIII-IX dC, d’època carolíngia. És una torre massissa, que controlava la petita porta d’accés a la fortalesa pel cantó oest.

La intervenció dels restauradors en aquesta torre ha consistit en el recreixement dels murs originals fins a l’alçada on hi havia restes conservades. La pedra que s’ha utilitzat és la que procedia dels mateixos enderrocs de la muralla i que trobem a l’exterior. Per separar el mur original i el que s’ha fet de nou s’utilitza malla de color blau.  També s’ha muntat una capa de sacrifici sobre els murs de la part interior d’aquesta torre, per tal de preservar-ne les restes originals.

El resultat ens permet veure una torre de dimensions considerables, feta amb una gran acumulació de pedra, que la converteix en un element imponent i resistent.

També s’ha treballat a la rampa que condueix a la porta oest, fent un mur d’escullera per tal de protegir els murs que en queden i evitar l’erosió de les terres que la formen. Aquesta rampa la trobem al peus de la torre 5.

A la banda est s’ha consolidat la torre 7, d’època ibèrica. Abans de començar la feina de consolidació es va fer una petita excavació per aclarir els límits de la torre pel cantó sud, i com a resultat es va documentar una altra torre circular, potser d’una muralla encara més antiga, entorn a la qual s’havia construït la torre ibèrica.

L’actuació ha consistit en crear  una capa de sacrifici per tal que no es degradi el mur original i s’ha omplert amb graves un gran forat provocat per antigues excavacions que havien rebentat el mur.

Gràcies a aquests treballs es conserven les estructures originals, ens ajuden a entendre-les millor i alhora ens fan adonar de la monumentalitat de la muralla del recinte fortificat de l’Esquerda.